Gorg Negre

Recentment vaig estar buscant la topo del Gorg Negre i resulta que la ressenya es va publicar al llibre 'Gorgas y barrancos de Cataluña, Mallorca y Alto Ésera', publicat a l'any 1993.

Com que està descatalogat i no el tinc, vaig provar de trobar la ressenya per Internet però em va ser impossible. Llavors, en Miquel Soro, coautor del llibre i amb qui ens coneixem ja fa temps, em va fer arribar la ressenya original escanejada. Li vaig demanar permís per publicar-la, atès que no es podia trobar enlloc, i molt amablement hi va accedir. (Gràcies Miquel!)

S'ha de dir que les instal·lacions han estat substituïdes, com a mínim parcialment, i segurament han canviat força respecte la ressenya original, que en breu farà vint anys.

Tinc pensat fer el barranc sencer, i m'agradaria actualitzar la ressenya per reflectir les noves instal·lacions. Si ho faig així, crearé una nova entrada pel Gorg Negre.

 

Ressenya del Gorg Negre, cortesia del seu autor, en Miquel Soro.

Maniobres possibles amb la tècnica del 'vuit a la italiana'

El vuit a la italiana és una tècnica de fortuna que és molt útil conèixer per la seva simplicitat i usos. A continuació es presenta un document que intenta explicar els diferents usos que se li poden donar. Es tracta d'una tècnica senzilla d'aprendre però que pot ser potencialment perillosa, per tant es recomana practicar-la en llocs baixos i que no representin cap perill fins que s'assoleixi el nivell necessari per utilitzar-la en un cas real. D'altra banda, el millor lloc on aprendre tècniques com aquesta és en un curs de barranquisme de nivell mig.

A continuació es pot trobar l'article en català i en castellà.

Versió en català:

Versión en castellano:

Barranc de la riera de l'Om o les cascades del goleró

El barranc de la riera de l'Om, també anomenat les cascades del goleró (un goleró és un gorg), és un barranc curt però amb força encant. Es troba a la comarca de la Selva, a Girona, molt a prop de Rupit que encara és Barcelona.

Té 4 ràpels seguits, que sumats fan un desnivell acumulat de gairebé 100 metres en poca estona. És un barranc per fer després de pluges però sense aigua té el seu encant. Millor evitar-lo a l'estiu perquè de ben segur que hi ha gorgs amb aigua podrida. Una peculiaritat que té és que el camí de retorn passa per la vora de la cova d'en Salvi, d'uns 300 metres de profunditat, i si es duu un frontal, entrar-hi és un al·licient més per anar a fer aquest barranc.

Són recomanables dues cordes de 30m. (o una de 60m.), encara que llevat del R3 que és un tros volat, la resta de ràpels tenen finals no gaire verticals i amb dues cordes de 25m. es podria arribar a fer.

ACCÉS: immediat.

S'ha d'agafar la carretera C-153 que va de Vic a Olot, passar de llarg Rupit (en sentit Vic-Olot) i uns 500m. després del kilòmetre 38 s'ha de trencar a la dreta, tot fent un gir de 180º, en direcció a la masia de l'Om. Es passa una senyal de prohibit el pas (sembla ser que es tracta del Camí Ral dels Llancers i per tant és un camí públic) i se segueix el camí cap avall fins que es travessa la riera de l'Om. Just després de travessar la riera, a la nostra esquerra hi trobarem un pla a la vora mateix de l'aigua. Deixem el cotxe allà. Ens equipem i entrem a la riera.

DESCENS: entre 1,30h. i 2,30h. segons el grup i el cabal.

Baixant per la riera es superen uns ressalts sense cap dificultat. De seguida s'arriba a la primera cascada i s'ha de buscar la instal·lació a l'esquerra. En el cas d'haver-hi cabal, s'ha d'anar en compte a la capçalera de la cascada atès que fa una mica de rampa i el barranc és força relliscós. S'arriba a un gorg que té la instal·lació de la R2 a l'esquerra. Aquest ràpel acaba en una lleixa sobrelevada que amb molt de cabal pot portar algun problema. A l'esquerra, hi ha instal·lació per poder muntar un passamà o per guiar la última part del ràpel. Un cop superat el ràpel, es gira a l'esquerra per sobre d'una espècie de cornisa i s'arriba a la R3. Aquest ràpel és el més divertit de fer perquè té un bon tros volat. S'ha d'anar amb compte en llençar la corda perquè hi ha vegetació just a sota. Aquesta ràpel acaba en una lleixa que té uns blocs de pedra. La instal·lació es troba en un d'aquests blocs, a la dreta. Amb molt cabal pot ser interessant muntar el ràpel a uns arbres que queden a l'esquerra perquè no s'ha d'atravessar la corrent a la capçalera del ràpel. Aquest ràpel és potser el més estètic del descens. Amb això s'arriba al gorg final.

La ressenya és la següent: (si la vols descarregar, fes clic dret a sobre de la imatge i guarda-la)

RETORN: de 30 a 45 minuts.

Immediatament després del gorg final, a l'esquerra i per entre uns arbres, es troben un munt de blocs de pedra formant una mena de tartera. Si se segueix recte amunt en aquesta direcció, uns quants metres més endavant es troba la Cova d'en Salvi. Aquesta cova té 320m. de fondària més una mica de sifó (que no vam fer). La ressenya és la següent:

Un cop s'arriba a la cova, a la dreta de l'entrada hi ha un caminet que puja pel bosc fent ziga-zagues. S'ha d'anar pujant pel mig del bosc fins que es troba un camí de mules. S'ha de seguir pujant per aquest camí fins arribar a uns camps de pastura. Des d'allà ja es podrà veure l'aparcament amb els cotxes.

Torrent de Gravet

El Torrent de Gravet es troba al costat del poble de Rupit, a la comarca d'Osona, província de Barcelona, Catalunya. Es tracta d'un barranc curt, divertit i amb força encant. No és gaire aquàtic, per tant és recomanable després de pluges. Tot i que als trams que hi ha l'aigua aquesta és bastant freda, si es suporta bé el fred i es va ben equipat, inclús pot fer-se durant els mesos freds.

L'accés al barranc es fa passant per sobre del Salt de Sallent, i seguint endavant una mitja hora més. És un barranc amb un equipament excel·lent atès que la Comissió de Descens de Barrancs de la FEEC el va reequipar el gener de 2005 (notícia). Al mapa següent es pot veure el recorregut sencer del barranc.

La ressenya següent es pot trobar, juntament amb un munt d'informació del barranc, a la web de http://www.latrencanous.com. Per no repetir informació innecessàriament, aquí només posarem les quatre dades essencials. Es necessita, a banda del material habitual, una corda de 60 metres o dues que unides siguin equivalents.

L'accés al barranc és d'uns 30-40 minuts de caminar còmodament. El barranc en sí és d'entre 2 i 3 hores. El retorn és d'entre 45 minuts i 1 hora. El retorn comença per un corriol baixant a la dreta, uns 50 metres després del ràpel de 11 metres. Allà s'hi pot veure una fita de pedres i una espècie de camí ample que apareix per l'esquerra. S'ha de seguir el corriol de la dreta fins a trobar una pujada molt ben marcada que ens durà al camí per on hem accedit. S'ha d'anar amb compte no precipitar-se en agafar el camí de pujada perquè abans de trobar el camí de pujada correcte, hi ha una traça (que no hem d'agafar) que puja per una canal i que ens pot confondre. En el cas de pujar per la canal equivocada, anirem a parar a una petita xemeneia amb un pas final lleugerament delicat. Com a referència, podem dir que hi ha un tram del camí de retorn que passa per sota mateix d'unes parets de pedra, i que fins que no s'hagi passat aquest tram, no cal buscar el camí de pujada.

El ràpel de 30 metres es fa per fora del forat, encara que si no hi ha aigua es pot fer per dintre. La corda pateix una mica perquè a la sortida del ràpel rasca. Encara que no ho sembli a primera vista, quan es comença a baixar la corda es posa sola al lloc on rasca menys, no cal obligar-la a anar enlloc. Després de fer 4 o 5 metres volats, el ràpel es torna una rampa. En vorejar el forat s'ha de vigilar de no perdre l'equilibri i que la corda et faci picar amb la roca. Aquest ràpel es pot guiar una mica des de baix per fer-lo més segur, però no té gaire complicació, però en el cas de que el cabal sigui abundant (no l'hem fet mai en aquesta condicions), té pinta de que ha de ser força delicat. Un pas en fals i es pot rebre un cop fort contra la roca, a més a més de quedar-se penjat sota l'aigua.

Per acabar,unes fotografies del descens. Per veure-les totes, fes clic a la imatge.

Congrés Gorgs 2011

VIII Trobada Internacional de Descens de Canyons, Barrancs i Engorjats

 Sant Llorenç de Morunys (Solsonès)

27, 28 i 29 de maig de 2011

Aquest congrés és una parada obligatòria per aquells que els agraden els barrancs. Es tractaran aspectes tècnics relacionats amb la pràctica del barranquisme i hi haurà una sèrie de mòduls formatius pràctics molt complets.

L'edició d'enguany va ser presentada el dia 22 de març a la Diputació de Lleida i des del dia 13 d'abril estan obertes les inscripcions. Es poden formalitzar a la seva web.

Per més informació:

• http://www.gorgs-feec.cat/
• http://gorgs.blogspot.com/
• http://feec.avellanadigital.com/activitats/gorgs2011

Torrent del Gat Menjat

El Torrent del Gat Menjat es troba al municipi de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental, província de Barcelona. També se l'anomena Torrent de la Bauma de l'Onyó, o Barranc de Juan Gordillo, en honor a un dels que van obrir aquest barranc.

Es tracta d'un barranc sec amb un seguit de ràpels, un d'ells de 40 metres i un altre de 35 metres. Hi toca el sol des de primera hora del matí, per la qual cosa és molt apte per a fer-lo a l'hivern, i molt poc, per a fer-lo a l'estiu. A més a més s'hi ha de sumar que durant el transcurs del barranc s'hi troba una gran quantitat de malesa i és fàcil acabar molt esgarrinxat, i per tant, és aconsellable durs pantalons llargs, cosa que pot augmentar la sensació de calor. És recomanable anar sobrat d'aigua per beure. No és gens engorjat i entre els ràpels primer i últim, de 40 i 35 metres respectivament, hi ha múltiples maneres d'escapar. Tot i no ser engorjat, val la pena no cometre l'error que vam cometre nosaltres d'oblidar-nos els cascs, perquè és fàcil llençar pedretes paret avall durant els ràpels. Les instal·lacions de ferro estan en bon estat però els passa-mans es veuen vells. De totes maneres, tot fent el barranc es respira seguretat. Només hi ha un moment, al final del tram esportiu, just abans de l'últim ràpel, que potser hi faltaria un 'spit' per ajudar a accedir a la instal·lació del ràpel. Es tracta d'una baixada cap a un toll amb aigua podrida, que d'haver plogut quatre gotes, es podria tornar molt relliscós. No és perillós però fa cert respecte tenint en compte que immediatament després hi ha un ràpel de 35 metres. En aquest últim ràpel hi ha un 'maillon rapide' i una anella. Nosaltres vam passar la corda pels dos ferros i ens va costar molt recuperar la corda. Recomanem passar la corda només per l'anella, que està en millor estat i està més en la vertical.

La ressenya següent està treta de http://www.barranquismo.net.

El camí d'accés comença a la vora del monestir de Sant Miquel del Fai, una cinquantena de metres riera amunt després del pont d'accés al monestir. S'ha de creuar la riera al punt que es pot veure a la fotografia següent. Hi ha la marca del GR-5 i una fletxa vermella que marca l'accés al barranc.

Se segueix aquest camí fins que s'arriba al torrent, que és el primer que ens trobarem. Està molt brut de malesa, i després d'una estona de caminar pel torrent, s'arriba al primer ràpel.

El descens transcorre per allà on baixa l'aigua, quan n'hi ha, per bé que a vegades s'ha d'anar per on dicta el sentit comú.

Després de l'últim ràpel, per retornar s'ha de seguir just per sota de la paret en direcció oest tota l'estona fins a trobar el camí empedrat que puja fins el monestir de Sant Miquel del Fai. De tant en tant, en aquest camí improvisat, s'hi van trobant fletxes i punts de color vermell (potser es veurien més si fossin de color blau) i fites de pedres.

 
És important recalcar que s'ha de seguir la paret per sota fins al camí empedrat, perquè hi ha inicis de camí per entre la malesa, potser fets per senglars, que poden confondre'ns.

Us pengem un vídeo curtet del descens d'aquest barranc:

Via ferrada de les Baumes Corcades

Aquesta via ferrata es troba a Centelles, a la comarca d'Osona. Per accedir-hi, s'ha d'anar en direcció al càmping de Centelles, i un cop passat, seguir les indicacions que hi ha. És molt recomanable anar-hi d'hora (8-9 del matí), en especial els diumenges, perquè sovint hi ha una gran afluència de gent.

Al mapa següent es pot veure el traçat de la ferrada per la variant original (en taronja) i la variant de l'Esperó (en vermell). Falta la variant de la Tosquera, que és força fàcil i que comença agafant un camí que surt a mà esquerra just abans de començar a pujar per l'Esperó.

Es tracta d'una via ben equipada que té l'al·licient de tenir el pont tibetà més llarg d'Europa. Ara mateix aquest pont està bastant destensat i costa una mica més de passar del que és habitual. Tot i que no és gaire difícil, tècnicament parlant, hi ha diversos trams extraplomats que podrien resultar en una caiguda perillosa. Si s'està en relativa forma física, es coneixen els límits personals i es tenen recursos per sortir d'algun imprevist amb una certa dignitat, és una ferrada molt agradable de fer. Hi ha una multitud d'escapades de la via però s'ha d'anar amb compte de no sortir per cap lloc que condueixi a un precipici. Per seguir el traçat de la via s'han de seguir els punts vermells. Per seguir el camí de tornada, que és tallat diverses vegades pel traçat de la via, s'han de seguir els punts grocs.

Hi ha tres variants possibles: la variant original, de dificultat baixa, la variant de la Tosquera, també de dificultat baixa i el tram de l'Esperó, que és força vertical i amb algun pas exposat. Abans d'anar per la variant de l'Esperó és molt recomanable haver fet la ferrada sencera per la variant de la Tosquera, i així poder veure com és l'Esperó. La raó és que després d'aquest tram encara queda un bon tros de via ferrada, i la part de l'Esperó pot minvar les forces considerablement, i no es podria acabar la via ferrada.

Si vols veure'n més imatges, fes clic a la fotografia.

Per descarregar el track per GPS, hauràs de fer-ho a través de l'enllaç següent:
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1510305

Via ferrada de les Gorges du Gardon

A Collias, un poble del departament de Gard, al Llenguadoc-Rosselló, França, hi ha una via ferrada molt divertida que té unes vistes privilegiades sobre el riu Gardon. Es tracta d'una ferrada peculiar perquè hi ha múltiples traçats possibles que es tallen contínuament. Nosaltres varem fer un traçat que ens va aconsellar un noi que l'estava fent, i que la coneixia bé.
 
No es tracta d'una ferrada gaire exigent, llevat d'un parell de punts un pèl més complicats que la resta, però res excessiu. En general és senzilla encara que hi ha algun tram força vertical. Hi ha dues tirolines que no són obligades, però que si es volen fer s'ha de disposar d'una politja per cable. 

Per començar, unes fotografies de l'entorn de la ferrada. Per veure-les, fes clic en la imatge.

Per arribar a la via ferrada s'ha d'anar al riu Gardon des de Collias. Es va riu amunt per un camí paral·lel al riu. El lloc d'inici es pot trobar uns 50 metres després de la roca en forma de menhir que es pot veure a la fotografia següent.

 
Per accedir a la ferrada haurem d'agafar un corriol que acaba en una grimpada per unes pedres. La ferrada s'inicia en la placa de pedra que es pot veure en la fotografia següent.

 

Després del primer tram, s'arriba al final de la primera tirolina. S'hi pot veure aquesta instal·lació següent, i s'ha de seguir amunt un parell o tres de metres més.

Després ens trobarem el creuament de camins que es pot veure a la imatge següent. A la dreta aniríem a la segona tirolina, i a l'esquerra, al circuit que porta a la primera tirolina. Anirem a l'esquerra.

Uns 15 o 20 metres després hi ha un caminet un pèl amagat que baixa a mà esquerra i que ens portarà per una variant més difícil (i divertida) que si seguim recte. Per tant, agafarem aquest camí per entre els arbres de la fotografia següent:

Un cop retrobem la via ferrada, ens trobarem aquest tronc tallat.

Seguint per la via, passarem per l'inici de la tirolina i continuarem endavant. Poc després ens trobarem un altre creuament de camins, que es pot veure a la fotografia. Agafarem el camí cap a dalt i després vindrem per l'altre.

Uns metres més amunt ens trobarem un altre creuament. Si en lloc del caminet que baixava a mà esquerra haguéssim seguit recte, ara apareixeríem per la dreta. Per tant, anirem cap a l'esquerra. A la fotografia següent es pot veure la instal·lació en aquest punt.

A partir d'aquí, la ferrada descendeix poc a poc fins arribar al pont tibetà. És un pont curt i obligat, tot i que es pot abandonar la ferrada just abans utilitzant una corda fixa que et porta al camí del costat del riu. Es pot veure com és a la imatge següent:

Poc després del pont s'arriba a l'encreuament on abans s'havia anat cap amunt, i seguidament, trobem l'inici de la primera tirolina. La imatge següent mostra la primera tirolina. No cal patir per la velocitat perquè no se n'agafa gaire.

Després de la primera tirolina tornem a l'encreuament anterior, i aquesta vegada anirem cap a la dreta, cap a la segona tirolina. Aquesta segona tirolina és més ràpida que l'anterior però tampoc hi ha cap perill de donar-se un cop amb la roca perquè no s'hi arriba. Al vídeo següent es pot veure com es passa.

Un cop s'ha passat la segona tirolina, es retrocedeix una mica i se segueix la via ferrada cap avall. Hi ha un tram lateral en direcció a Collias fins que s'arriba a una paret plena d'ancoratges i esglaons. Aquesta es pot veure a la imatge següent:

Poc després d'aquest tram s'acaba la via ferrada. S'ha d'agafar un camí que va cap avall. També es podria baixar fent un ràpel però no ens vam atrevir a fer-lo perquè no sabíem si amb una sola corda de 60m. en tindríem prou. El ràpel es faria després de baixar per aquest indret:

Tot seguint el camí, s'arriba al final de la via ferrada.

Al mapa següent es pot veure el traçat aproximat que vam fer nosaltres. El punt d'inici és punt groc i el punt final el verd. Durant el traçat, està marcat el pont tibetà en lila, i les tirolines en blau i verd.

Barranc de Núria

El barranc de Riu de Núria es troba a la comarca del Ripollès, a Girona. Es tracta d'un barranc magnífic; és bonic de debò, aquàtic, esportiu i molt divertit.

Amb aigua és un barranc d'alt nivell tècnic, i fàcilment és impossible de fer si hi ha una  mica més de cabal d'allò habitual (en època de descens). L'època de descens és l'estiu i la tardor. És imprescindible avaluar molt bé el cabal perquè amb molta aigua pot convertir-se en una trampa. Moltes ressenyes parlen de que si es troba que l'aigua passa dos dits per sobre de la presa de l'inici del barranc, ens haurem d'abstenir de baixar-lo. Ara la situació ha canviat una mica perquè han arreglat la presa, i per tant, aquest paràmetre ja no és correcte. Així que molt de compte.

Es tracta d'un barranc amb cabal permanent, i per tant, es necessita neoprè complet, i pels més fredolics, roba interior calenta i guants (i escarpins). Es necessiten dues cordes de 30 metres i una de socors equivalent al doble del ràpel més llarg (25m. si es fa integral). També, l'equip bàsic: casc, talabard, baga d'ancoratge, descensor i mosquetons de seguretat.

L'accés es pot fer caminant des de la central hidroelèctrica de Queralbs o des del poble mateix i seguint el camí cap a Núria (1.30h), o bé pujant amb el Cremallera fins al santuari de Núria i baixant pel camí (1h des de Núria).

El descens són de 3 a 4 hores, depenent del ritme de grup i de la gent que hi hagi al barranc. En tractar-se d'un barranc tècnic, és bo haver llegit la ressenya d'una guia, com ara la de "50 barrancos del Pirineo". Hi ha una mica de tot: tobogans, salts, ràpels i aigua, molta aigua.

El temps de retorn dependrà de per on es vagi. Es pot tornar després del Pont del Cremal, agafant el camí cap a Queralbs (1h). També es pot baixar un tram més de barranc i sortir per la dreta després de l'última badina (1h). I per últim, i la que recomanem des d'aquí, és seguir fins a la central hidroelèctrica. Si s'agafa aquesta opció, hi ha uns 45min. de grimpar entre roques i un parell de ràpels més. Després s'agafa un caminet que en 15min. et deixa a la central.

Al mapa següent es pot veure l'accés i el retorn deixant el cotxe a la central hidroelèctrica.

Mostra Barranc del Núria en un mapa més gran

La topo següent està treta de descensodebarrancos.com, i dóna una primera idea dels salts d'aigua que té el barranc.

Per últim, aquest vídeo del descens que vam fer.

Torrent de la Corba

El Torrent de la Corba és un barranc que es troba a la vora de Bruguera, a la comarca del Ripollès, a Girona. És molt bonic i té un ràpel excepcional que passa per sota d'un arc de roca.

Tècnicament és de dificultat mitjana encara que s'han de dominar bé el ràpel en terrenys relliscosos i saber assegurar als companys o muntar passa-mans recuperables en alguna aproximació a les anelles de ràpel una pèl exposada .

Si vols veure més fotografies, clica a la imatge.

En aquest barranc es poden combinar dos cotxes o bé anar-hi amb un de sol. Nosaltres l'hem fet de les dues maneres, i recomanem efusivament fer-lo amb dos cotxes. D'aquesta manera, un dels cotxes s'ha de deixar a la vora del restaurant la Corba, marcat amb una fletxa verda al mapa següent. Si no hi ha lloc just a davant del restaurant, a l'altra banda de la carretera hi ha una esplanada.

Mostra un mapa més gran

A continuació es mostra l'accés al barranc (en vermell) i el retorn fins el cotxe (en verd). En el cas d'haver deixat un cotxe al restaurant, s'hauria de continuar el torrent avall fins a trobar el pont del tren. D'allà ja es veu el restaurant i es pot sortir fàcilment.

Mostra un mapa més gran

Descàrrega del track per GPS (en format GPX): acces_retorn_T.Corba.gpx

[nota: per descarregar el track has de fer clic dret a sobre l'enllaç  i  guardar-lo]

 

Accés: Per arribar a l'aparcament s'ha d'agafar la carretera de Bruguera, des de Ribes de Freser. Un cop s'arriba a l'entrada de Bruguera, s'ha d'agafar un trencant a mà esquerra que duu a Coll de Jou. Es segueix per aquesta carretera amunt fins a trobar una corba molt pronunciada cap a l'esquerra, uns 100 metres després d'haver trobat un camí de terra que baixava a mà dreta (que és el camí de retorn). El cotxe es deixa pujant a mà dreta, a l'entrada d'una pista de terra, just abans de sortir de la corba pronunciada. Uns metres endins de la pista de terra hi surt un corriol estret que en 5 minuts et baixa a l'inici del barranc.

Descens: Es tracta d'un barranc sense salts ni tobogans però amb ràpels molt bonics. Es necessiten dues cordes de 30 metres. Està molt ben equipat amb ancoratges químics. Tot i que no és massa aquàtic, és recomanable dur neoprè complet. El descens es fa en unes 3-4 hores fins al cartell de sortida (veure foto).

Hi ha tres trams, més un quart tram per qui deixi el cotxe al restaurant. Hi ha un primer escapament (baixant a la dreta) en finalitzar el primer tram, que consisteix en una pista que travessa el torrent. Més endavant, a l'esquerra, hi ha un corriol d'escapament, poc abans del ràpel de 27 metres.

Ressenya treta de http://barrankas.iespana.es.

Retorn: En arribar a un cartell clavat a una roca, a la dreta, es troba el camí de retorn d'aquells que hagin vingut amb un cotxe. Es tracta d'un retorn peculiar perquè té una part d'equipament tipus 'via ferrada'. No és un retorn còmode per la qual cosa nosaltres preferim la passejada pel torrent, llarga i pesada, fins al restaurant que la pujada interminable fins el cotxe per aquest camí de retorn equipat una mica precàriament.
Tornant pel camí equipat es triga uns 45 minuts, i seguint avall pel torrent aproximadament 1 hora.

I per acabar, un vídeo que hem fet.